Vet aquí el perfil que he pogut escriure per a l'Ara en la poca estona disponible. Difícil d'escriure, perquè Bergoglio no és blanc ni negre. En tot cas, dels candidats que hi havia, un dels què personalment penso que són millors, dins dels candidats que hi havia per triar. Ho ha demostrat avui en sortir al balcó de Sant Pere.
Humil i defensor
dels pobres
Bergoglio és conservador en temes morals i progressista en els socials
Bergoglio és conservador en temes morals i progressista en els socials
Al Vaticà fa temps que
defineixen Jorge Mario Bergoglio com un possible nou Roncalli, el
papa Joan XXIII que va renovar profundament l'Església en obrir el
Concili Vaticà II. El primer papa llatinoamericà i jesuïta de la
història té credencials per aportar aires de renovació a
l'Església catòlica, començant pel nom que ha triat, Francesc, que
immediatament trasllada al sant tingut per més humil de la història
catòlica, el “pobret” d'Assís.
Bergoglio és conegut a
Roma, sobretot, per ser el candidat del sector moderat- progressista
dels cardenals en el conclave de 2005, és a dir, de tots aquells a
qui no agradava la línia conservadora de Joseph Ratzinger, papa
emèrit amb el què ara Bergoglio conviurà entre els murs vaticans.
Els cardenals, doncs,
han votat per algú que promet obertura i renovació. Amb matisos,
però: Bergoglio ni ha simpatitzat amb un moviment tan socialment
progressista com la Teologia de l'Alliberament, per exemple, ni s'ha
apartat mai de la ortodòxia vaticana en temes de moral sexual o en
l'obertura cap als homosexuals. L'acreditat vaticanista John Allen
recorda com fins i tot s'ha acostat en els darrers anys a un moviment
conservador, Comunió i Alliberament; ha participat en diverses
ocasions en les famoses trobades que se celebren a Rímini, Itàlia.
A Argentina es va
oposar frontalment al matrimoni o la possibilitat d'adoptar per a les
parelles gais. Però, en canvi, ha criticat com una forma de
“neo-clericalisme” els capellans que es neguen a batejar els nens
tinguts fora del matrimoni catòlic.
El que és innegable és
que, amb tots els matisos que s'hi puguin aportar, el que fins ara
era arquebisbe de Buenos Aires s'ha convertit en els darrers anys a
Llatinoamericà en un símbol en la defensa dels pobres. Potser no ha
anat tan lluny com alguns dels seus col·legues jesuïtes, però ha
estat una pedra a la sabata per als últims governs argentins, en
recordar-los el seu deure d'atendre els necessitats en primer lloc.
El primer Papa amb nom
Francesc de la història ha donat proves evidents d'humilitat. En ser
nomenat arquebisbe, va declinar viure al palau episcopal, i va
preferir viure en un apartament. Es mou sovint en transport públic i
prefereix ser anomenat “padre Bergoglio” abans que no pas “Sa
Eminència”.
Una de les periodistes
argentines que millor el coneix, l'argentina Alicia Barrios,
explicava ahir a l'Ara com la Nitbona de 2005, arran d'un mal moment
que passava, va decidir anar a la catedral. Es va aproximar a un
capellà per demanar-li que li beneís els rosaris. Només després
va entendre que aquell senzill prevere que l'havia atès molt
càlidament era l'arquebisbe, ja que ja llavors no vestia els
paraments de bisbe -no seria nombrat cardenal fins l'any següent,
per Joan Pau II-. Ja ahir va aparèixer vestit molt senzillament de
blanc, amb el cap cobert pel solideu. “És un cardenal que treballa
de capellà perquè s'embruta les sabates en els llocs més
marginals. I ha tingut una gestió impecable a la diòcesis, sense
cap escàndol”, explica Barrios. Afegeix que el nou papa parla 5
idiomes i que la tranquil·litat que va mostrar ahir l'ha
caracteritzat sempre, en públic i en privat.
Els cardenals que l'han
escollit esperen també que no li tremoli la mà per fer net a la
cúria que tants escàndols i sospites de corrupció ha aportat
durant el mandat de Benet XVI. Bergoglio, de fet, té fama d'home
enèrgic. I al Vaticà es diu que el cardenal Angelo Sodano, líder
de la “vella guàrdia curial”, li és enemic.
Bergoglio va néixer el
17 de desembre de 1936 a Buenos Aires, fill d'immigrants italians que
van tenir quatre fills més. El pare era un piamontès que es
guanyava la vida com a empleat de ferrocarrils, la mare, una
mestresssa de casa també d'orígen italià. Per això, i pel fet que
va estudiar Teologia a Alemanya, al Vaticà es considera que pot ser
un pont entre el primer i el tercer món. El jove Bergoglio
inicialment va tenir una nòvia i volia ser químic, però als 21
anys va ingressar als jesuïtes. Va ser ordenat sacerdot el 1969.
Alguns capellans l'han acusat de col·laborar amb la dictadura
argentina, mentre que els seus defensors asseguren que aquestes
acusacions van néixer com a part d'una guerra bruta quan el seu nom
va sonar com a papable l'any 2005.
Aquest cardenal no ha
tingut cap intervenció remarcable en els darrers sínodes, però en
canvi, en l'òrgan preparatori del conclave, on es va parlar, entre
d'altres coses, de la necessitat d'una nova evangelització i
d'aturar els escàndols financers i de pedofília, així com de la
necessitat de reformar la cúria, va “impressionar” els
cardenals, com remarca el veterà vaticanista John Thavis.
Als seus 76 anys, a
Roma es considera que se l'ha elegit en certa manera per ser un papa
de transició, amb un mandat que s'espera curt. Un papa, però, que
en poc temps pot deparar moltes sorpreses. Cap expert vaticanista
recorda, per exemple, de cap papa que s'hagi dirigit als fidels de la
plaça de sant Pere amb tanta humilitat, demanant primer als fidels
que preguessin per ell abans de beneïr-los. I recalcant no tant la
seva condició de papa, sinó de bisbe de Roma, el que dóna
esperança als que pensen que aquest pot ser un papa que escolti de
debò tant als altres bisbes i cardenals com a la gent comú. Un papa
que, com suggereix el seu nom, hagi “vingut a servir”.
